La Montse (Barcelona), o “la filla de la Pepeta” per als seus antics veïns, és una de les cares més visibles de l’activisme veïnal i de la feina per una mobilitat diferent des de l’associació Biciclot. És una dona de família de gran arrelament al barri, que estima i respecta.
Sòcia treballadora de Biciclot des de fa 26 anys, ha crescut laboralment i personalment dins d´aquesta cooperativa de treball d’iniciativa social i sense afany de lucre, assolint les responsabilitats i compromisos progressivament.
«Biciclot és un model d’economia social centrat en les persones, democràtic amb vocació de servei, compromís social i mediambiental. Promou la bicicleta com a mitjà de transport ecològic, econòmic, saludable i per una mobilitat sostenible i segura. Des de fa 3 anys, la seva seu està al Poblenou, essent un plaer viure i treballar al mateix barri».
Taller de reparació de bicicletes. Bicihub / Biciclot.Quan i com va sorgir la meva vinculació amb el barri
Els avis materns eren fills del Poblenou. L’avi, treballador de Can Felipa tota la vida (impressionant veure la il·lusió de l’avi quant li van donar la medalla dels 50 anys de treball a la fàbrica). La iaia també, tota la vida, obrera de diverses fàbriques tèxtils de Poblenou, fent de teixidora i compromesa amb les lluites obreres i simpatitzant de la CNT. La mare, filla de pares obrers, va iniciar-se també al mon laboral a les fàbriques tèxtils de barri.
Els meus primers records del barri son de ben petita visitant als avis i acompanyant a la iaia a comprar. La gent que ens trobàvem pel carrer i a les botigues ens deien: “és la filla de la Pepeta, oi? com s’hi sembla”. Jo em quedava al·lucinada i sobtada… i el barri i la seva gent em van començar a enamorar.
De joveneta venia a passar temporades a casa els avis per tenir tranquil·litat per estudiar (a casa som 5 germans) i l’encant dels pis vell amb molts records i ple de “invents” de l’avi, viure a tocar de les rambles i al mar (encara per arreglar), la seva Festa Major amb els carrers engalanats… em vaig enamorar definitivament d’aquest barri.
Després he anat descobrint tota la vida social, i realment la vida del barri que la fa la seva gent.
El que més m’agrada del barri
Els seus veïns i veïnes. He viscut en tres comunitats i en totes m’he trobat molt be.
El primer pis (compartit amb tres amigues) eren pocs els veïns, i la majoria eren grans, era el pis dels meus avis i per tant, coneixia els veïns. La relació va ser estreta i les ajudes mútues a imprevistos del dia a dia van florir,i vam aconseguir una agradable convivència entre generacions.
En el segon, amb dos fills petitons, ens vam sentir molt acollits. També era un escala de gent gran i tenir petitons al voltant va agradar…quan ens sentien pujar per l’escala (un 5è sense ascensor) parlant, cantant…sortien al replà i apart de la conversa algun caramelet queia
I finalment , la última i en un 100% la definitiva, ha estat el revés. Nosaltres hem estat els grans de la comunitat, la majoria gent jove. Al ser un pis de nova construcció (ara fa 15 anys) , tots vam entrar junts i entre el jovent que ja es coneixien i nosaltres, hem anat descobrint la riquesa humana de la comunitat.
L’estat d’alarma del covid_19 ens ha unit, tots esperàvem les 20h per sortir, aplaudir, parlar, i fins hi tot fer activitats al balcó (difícil però amb imaginació es pot). Tots els nens/es vam tindre es seu llibre i tots el veïns la rosa per Sant Jordi (deixada davant de la porta de cada veïna) va ser un dia molt especial a la comunitat.
El que menys m’agrada
L’especulació immobiliària que fa fora la gent del barri, i el jovent no té l’ oportunitat, com vam tenir nosaltres, de seguir fent barri.
El que més trobo a faltar
Muntanyes i rius però no tot es possible.
Grafiti contra l’especulació immobiliària que representa la lluita dels veïns per la seva supervivència a Poblenou. Foto: M Statsmann / Made in Poblenou.L’especulació immobiliària fa fora la gent del barri, i el jovent no té l’ oportunitat, com vam tenir nosaltres, de seguir fent barri.
El meu bar, xiringuito o cafè favorit
El Xiscar, al carrer Pamplona amb Pere IV, davant de Biciclot i del Bicihub, a on acabem sovint les nostres jornades laborals, tot compartint un beure i, com no, alguna tapa. Aquí xerrem, riem….juntes i amb el veïnat.
El meu restaurant preferit
La Braseria del Poblenou i el Bar Restaurant La Cerdanya, els dos restaurants al carrer Pere IV, entre Zamora i Pamplona. Menús diaris casolans amb molt bon ambient.
La meva botiga o local favorit
El Celler el Vinyet a la Rambla del Poblenou a on gaudir de bons vins i molt bona companyia. Hi ha infinitat de forns fantàstics al barri, però per proximitat a casa en trio dos: El forn de tota la vida del barri, el Santanach (a les Rambles tocant al carrer Pallars) a on es un plaer gaudir del seu bon pa i de les seva repostería i de la seva fantàstica gent!
El forn Parlem de pa, al carrer Lope de Vega amb Pujades, a on sorgeix d’una emprenedoria al desaparèixer el forn a on treballaven. Tenen carta de pans, un tracte exquisit i un somriure sempre apunt.
El meu plaer culpable al barri
Entrar a les floristeries del barri (La torreta, la del carrer Llull amb Maria Aguiló, la parada ambulant al carrer Llull, Ca l’Agustí..) tot descobrint noves plantes, comprant planter per l’hort urbà, o un bon ram de flors per gaudir-lo al menjador de casa.
Un personatge estimat /favorit del barri
No puc parlar de personatge favorit, parlo del què vaig descobrir fa temps: el paper a l’ombra de les dones del Poblenou, participants en el moviment cooperativista als anys quaranta i cinquanta, que no podien ser sòcies i encara menys directives, i que ni tan sols apareixen anomenades ni en documents ni en carrers del barri, ja que en l’esfera pública la dona només podia ocupar-se de tasques secundàries. Recomano veure aquest interessant documental/film:
Fa temps vaig descobrir el paper a l’ombra de les dones del Poblenou, participants en el moviment cooperativista als anys 40 i 50, que ni tan sols apareixen anomenades ni en documents ni en carrers del barri…
La meva forma de desplaçar-me per la ciutat i el barri
Caminant i amb bicicleta.
Què portarà de bo aquesta crisi
La necessitat d’un altre model de mobilitat per a les persones, i saludable, a on la bici serà un actor necessari.
Què portarà de dolent
Una gran precarietat laboral, a on molta gent està tornant a l’atur i les persones vulnerables tindran moltes més dificultats.
Què li demanaria a l’Ajuntament per al barri
Posar les persones al centre, i no els sectors d’ influència com l’automobilístic o l’ immobiliari, que estan marcant l’agenda … I quan passin els efectes del Covid_19, que les eines virtuals (ara necessàries) deixin de ser la prioritat i tornem a les presencials.
De què m’agradaria que parlés Made in Poblenou
Del moviment social que es genera en el barri i els espais d’intercooperació, de la xarxa per garantir la sostenibilitat ambiental, el consum responsable, i que es visibilitzés les lluites veïnals en temes d’habitatge i de lluita contra l’ especulació.
